Pont de la Bruixa

INFORMACIÓ GENERAL

NOM DE LA CONSTRUCCIÓ: Pont de la Bruixa

PERÍODE: Segle XIII

LOCALITZACIÓ

En el barranc dels Esbarsers o Espasers. Des de Vila-real, camí d’Artana, encreuament amb l’Assagador d’Andrià a la dreta. A 200 metres, primer entrador també a la dreta. Paisatge de cítrics.

SITUACIÓ/PARTIDA: Parcel·la 238 del polígon 49

MUNICIPI/COMARCA: Vila-real (la Plana Baixa)

COORDENADES UTM: 30S, 745221, 4423595

DADES PATRIMONIALS

PROTECCIÓ: En el vessant etnològic, l’aqüeducte és Bé de Rellevància Local, amb la categoria d’Espai Etnològic d’Interès Local. Mentre que en el vessant arqueològic és Espai de Protecció Arqueològica.

INTERVENCIONS RECOMANADES:

Desbrossament perimetral, estudi històric i d’arqueologia de l’arquitectura.

DESCRIPCIÓ GENERAL

Petit aqüeducte que permet salvar el desnivell del barranc. No conserva l’estructura dels estreps (arrencada de la construcció a les vores), només una petita part de l’ampit o parapet.

TECNOLOGIA CONSTRUCTIVA: La tècnica constructiva utilitzada és la maçoneria ordinària irregular travada amb morter de calç.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL SISTEMA DE REG IMMEDIAT:

BIBLIOGRAFIA: 

BERNAT ESPLUGUES, J.F. (1994), “Los orígenes romanos de Vila-real”, revista Cadafal setembre 1994, Vila-real.

DOÑATE SEBASTIÀ, J.M. (1972), “Riegos romanos del Mijares”, Datos para la historia de Villarreal, vol. I, ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, pp. 11-40.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Vila-real. Aprovat provisionalment per l’ajuntament Ple en sessió de 21 d’agost de 1992, ajuntament de Vila-real.

Fitxa d’Inventari de Jaciments Arqueològics de la Direcció General de Patrimoni Cultural, elaborada per l’Arxiu Municipal de Vila-real.

L’estudi del sistema de regs tradicional del riu Millars s’ha abordat des de diverses perspectives (Doñate, 1972; Obiol, 1985; Bernat, 1994; Román, 2000). Amb tot, la seva antiguitat avui dia no se sap. El debat encara avui està centrat a esbrinar si hi va haver un espai irrigat d’època musulmana o fins i tot romana. El problema és que la xarxa de sèquies conegudes com sèquies del Diable transcorria per la part nord del terme, sense aparent relació amb les posteriors sèquies medievals.

El primer document conegut que demostra la utilització de les aigües del riu Millars de manera directa, data del 25 d’abril de 1266. Es tracta d’una llicència concedida als veïns de Borriana per prendre aigües de l’assut de les sèquies de Castelló i Almassora a moments de sequera. Les primeres notícies de la sèquia de Vila-real daten del 1272, quan en les donacions de terra concedides es nomena com a delimitació de límits (Román, 2000: 47).

Segons apareix en la publicació “Datos para la Historia de Vila-real” (Doñate Sebastiá, 1972), es tracta d’un aqüeducte relacionat amb l’anomenada “sèquia del Diable”, que l’autor data en època romana.

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

FOTOGRAFIES

CARTOGRAFÍA

Descarregar mapa