Aqüeducte de Sogorb/acueducto de Segorbe

INFORMACIÓ GENERAL

NOM DE LA CONSTRUCCIÓ: Aqüeducte de Sogorb/acueducto de Segorbe

PERÍODE: Segles XI – XIV

LOCALITZACIÓ

Carrer “La Muralla”, ”Colón” i “Argén”

SITUACIÓ/PARTIDA: Casc urbà

MUNICIPI/COMARCA: Sogorb/Segorbe (l’Alt Palància)

COORDENADES UTM: 30S, 714668.38, 4414453.34

DADES PATRIMONIALS

PROTECCIÓ: Castell, aqüeducte i muralles (codi: 12.07.104-012) estan classificats com a Bé d’Interès Cultural.

  • INTERÈS PATRIMONIAL: 100% 100%
  • ESTAT DE CONSERVACIÓ: 100% 100%

INTERVENCIONS RECOMANADES:

S’han fet excavacions arqueològiques durant l’any 2000 a la “plaza de los Mesones (Colón 100) i un poc més tard a la Muralla i el “Huerto de las Monjas”, així com les iniciades els anys 2003 i 2006 al Carrer “Muralla”. També seguiments arqueològics realitzats al carrer “del Romano – San Roque durant el 2000, i al carrer “del Romano 55” l’any 2002.

Construït des del brollador de “La Esperanza”, localitzada a uns 4 km de la població, en la part baixa del “Barranco del Agua Ardiente”, abasteix les poblacions de Sogorb, Altura i Navajas. El nom s’utilitza per a designar els arcs que travessen l’actual carrer “La Muralla”, “Colón” i carrer “Argén” seguint el traçat de la muralla medieval, encara que en realitat és una obra més extensa. Al nucli urbà l’obra constava de cinc arcs apuntats que salvaven el desnivell existent entre les elevacions de “San Blas” i Sopeña, des del carrer “del Romano” fins a la “torre del Botxí” amb una longitud propera als 70 metres. A partir d’ací, la sèquia travessava la torre i continuava per la part superior de la muralla del carrer “del Argén”, on es conserven dos arcs més desmuntats parcialment i encegats en l’actualitat, fins a fer-se subterrània en les proximitats del “Huerto de las monjas” (en el “Monasterio de San Martín”) i enllaçar amb la “plaza del Ángel”, on probablement es localitzaria un dipòsit d’aigües des del qual es distribuiria a la resta de la població.

L’aqüeducte ha sofert al llarg del temps nombroses transformacions que han desfigurat la configuració original. Tot i això, el seu estat de conservació és acceptable. Les darreres restauracions han consistit en l’enderrocament d’algunes de les edificacions adossades i el remoçament d’una part de l’estructura. Els arcs ogivals pertanyen a l’època medieval. En 1863 es van eliminar dos dels arcs apuntats per a donar més amplitud a la carretera, a més de col·locar una canal de ferro.

En un solar localitzat entre els carrers de “San Roque” y “del Romano” es va documentar un tram de 30,5 metres de l’antiga galeria excavada. La construcció es va realitzar mitjançant l’excavació d’una rasa a cel obert de 2,5 metres de profunditat que posteriorment es va cobrir amb una volta de morter de calç i graves per al qual es va utilitzar com a encofrat de canyís. El resultat final és una galeria de 60 cm d’amplada i 1,60 metres d’alçada a la base de la qual es va construir una sèquia de 25 cm d’alçada i 20 cm d’amplada amb un traçat irregular. En un dels costats es va construir un passadís sobreelevat a 28 cm de la base, de 17 cm d’amplada i recobert amb rajoles, que seria utilitzat per facilitar el pas a les tasques de neteja de la sèquia.

DESCRIPCIÓ GENERAL

S’han fet excavacions arqueològiques durant l’any 2000 a la “plaza de los Mesones (Colón 100) i un poc més tard a la Muralla i el “Huerto de las Monjas”, així com les iniciades els anys 2003 i 2006 al Carrer “Muralla”. També seguiments arqueològics realitzats al carrer “del Romano – San Roque durant el 2000, i al carrer “del Romano 55” l’any 2002.

TECNOLOGIA CONSTRUCTIVA:

Les dovelles dels arcs i el mur es van construir amb carreus de pedra calcària (toba). En alguns dels intervans aquesta tècnica es va substituir per maçoneria ordinària en un moment no determinat.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL SISTEMA DE REG IMMEDIAT: “Acequia de La Esperanza”

BIBLIOGRAFIA:

  • GÓMEZ BENEDITO, V. (2020): La acequia de la Esperanza: origen y evolución de un sistema hidráulico milenario. Instituto de Cultura del Alto Palancia.
  • MARTÍ, R.; SELMA, S. (1997): La huerta de la madina de Subrub (Segorbe, Castelló). Boletín de Arqueología Medieval, 9.
  • PALOMAR MACÍAN, V. (2000): El acueducto de Segorbe. Boletín del Instituto de Cultura del Alto Palancia, 12.
  • PALOMAR MACIÁN, V.; LOZANO PÉREZ, L. (2008): Diez años de arqueología en Segorbe (1998-2008). Ayuntamiento de Segorbe.
  • Confederación Hidrográfica del Júcar: Sistemas de regadío del Alto Palancia: Segorbe y su entorno. Colección cartografía histórica de los regadíos históricos valencianos.
  • Fotografies: Vicente Palomar Macián.

 

Les primeres notícies documentals es remunten a l’any 1386. A aquesta data ens remet la documentació conservada en un “Libro de Cuentas” custodiat a l’Arxiu Municipal de Sogorb, on es fa referència a l’obra del “Puente de la Puerta de Teruel” duta  a terme aquest any.

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA