Aqüeducte de Sant Josep

INFORMACIÓ GENERAL

NOM DE LA CONSTRUCCIÓ: Aqüeducte de Sant Josep

PERÍODE: Romà (tardo-antiguitat) – Edat Mitjana (segle XIV)

LOCALITZACIÓ

Situat en el mateix nucli urbà de la Vall d’Uixó,  a l’oest de la plaça Ducs de Sogorb.

SITUACIÓ/PARTIDA: Casetes de Sant Josep

MUNICIPI/COMARCA: Vall d’Uixó (Plana Baixa)

COORDENADES UTM: 736080 / 4411902 (ETRS89_30N)

DADES PATRIMONIALS

PROTECCIÓ: Bé Inventariat (secció d’Arqueologia)

  • INTERÈS PATRIMONIAL: 100% 100%
  • ESTAT DE CONSERVACIÓ: 100% 100%

INTERVENCIONS RECOMANADES:

Estudi històric i d’arqueologia de l’arquitectura.

DESCRIPCIÓ GENERAL

Aqüeducte vinculat al sistema hídric que parteix del brollador de Sant Josep i destinat a salvar el barranc d’Aigualit per aprovisionar d’aigua a les hortes de la Vall d’Uixó.

Arquitectònicament es tracta d’un aqüeducte amb diverses fases constructives històriques que presenten solucions constructives diverses. La més antiga, vinculada a un moment imprecís de l’època romana, presenta 2 arcs de mig punt situats 2 a la part oest i 1 a la part est. Aquests s’alcen directament sobre els pilars i la seua rosca està construïda amb lloses de pedra disposades a forma de dovelles. A l’intradós d’aquests arcs també s’observen les empremtes  dels metxons per encastar la cintra de construcció. Altres elements observats vinculats a aquest moment són les restes dels arquets d’alleugeriment i els pilars de la zona central de construcció. Respecte a aquests últims, en la seua base es configuren lleugerament més amples que la seua alçada i prenen forma de tallamars. Relacionat a moments posteriors, possiblement enquadrats en l’Edat Mitjana, s’han de vincular els 3 arcs ogivals situats al centre de la infraestructura. Aquest presenta una rosca construïda amb lloses de pedra disposades a forma de dovelles i en el seu intradós s’observen les empremtes de canyissos disposats de forma horitzontal.

El canal o specus de circulació d’aigua  és descobert i es troba construït seguint la mateixa tècnica constructiva que la resta de l’aqüeducte.

El conjunt assoleix una longitud de 80,5 metres i arriba a una alçada màxima de 7 metres.

TECNOLOGIA CONSTRUCTIVA: La tècnica constructiva utilitzada és la maçoneria ordinària irregular amb carreus de pedra calcària travats amb argamassa de cal hidràulica.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL SISTEMA DE REG IMMEDIAT: Aqüeducte de l’Alcúdia.

BIBLIOGRAFIA:

Ajuntament de la Vall d’Uixó.

Inventari Sectorial d’Arqueologia de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

GARCÍA GARCÍA, H. (1982): Història de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó. 

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA