Aqüeducte dels Arquets

INFORMACIÓ GENERAL

NOM DE LA CONSTRUCCIÓ: Aqüeducte dels Arquets

PERÍODE: Segle XIV

LOCALITZACIÓ

Està enclavat en el barranc de Ràtils. Des de Vila-real, camí de la Carretera, justament abans del barranc de Ràtils, primer entrador a l’esquerra. Paisatge de cítrics.

SITUACIÓ/PARTIDA: Parcel·la 104 del polígon 46, Parcel·la 12 del polígon 47

MUNICIPI/COMARCA: Vila-real (la Plana Baixa)

COORDENADES UTM: 30S, 745186, 4422322

DADES PATRIMONIALS

PROTECCIÓ:

INTERVENCIONS RECOMANADES:

Desbrossament perimetral, estudi històric i d’arqueologia de l’arquitectura.

En el vessant etnològic, l’aqüeducte és Bé de Rellevància Local, amb la categoria d’Espai Etnològic d’Interès Local. Al seu vessant arqueològic és un Espai de Protecció Arqueològica.

DESCRIPCIÓ GENERAL

Aqüeducte format per dos arcs de mig punt units amb argamassa. L’aqüeducte dels Arquets completa la xarxa de distribució d’aigua del terme municipal. Conserva l’estructura d’ambdós estreps (arrencada de la construcció en les ribes), dos de les piles, part del timpà, dos dels arcs, bona part de l’ampit i les restes molt deteriorades d’un tallamar en la part d’aigües amunt.

Dels tres arcs que configuraven originalment l’aqüeducte, sols es conserven dos, el tercer ha estat substituït per una obra recent de construcció tosca que no respecta la fisonomia original de l’obra.

TECNOLOGIA CONSTRUCTIVA: La tècnica constructiva utilitzada és la maçoneria ordinària irregular travada amb morter de calç.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL SISTEMA DE REG IMMEDIAT:

BIBLIOGRAFIA:

BERNAT ESPLUGUES, J.F. (1994), “Los orígenes romanos de Vila-real”, revista Cadafal setembre 1994, Vila-real.

DOÑATE SEBASTIÀ, J.M. (1972), “Riegos romanos del Mijares”, Datos para la historia de Villarreal, vol. I, ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, pp. 11-40.

USÓ MEZQUITA, V. (1996): “Els Arquets. Un aqüeducte romà camuflat per canyissos”, Testimonis de Pedra, revista Poble nº 11, Vila-real.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Vila-real. Aprovat provisionalment per l’ajuntament en sessió del 21 d’agost de 1992, Ajuntament de Vila-real.

L’estudi del sistema de recs tradicional del riu Millars, s’ha abordat des de diverses perspectives (Doñate, 1972; Obiol, 1985; Bernat, 1994; Román, 2000). La seua antiguitat avui en dia se desconeix. El debat està centrat en esbrinar si pogué existir un espai irrigat d’època musulmana o inclús romana. El problema resideix en què la xarxa de sèquies conegudes com sèquies del Diable transcorria per la part nord del terme, sense aparent relació amb les posteriors sèquies medievals.

El primer document conegut que demostra la utilització de les aigües del riu Millars de manera directa, data del 25 d’abril del 1266. Es tracta d’una llicència concedida als veïns de Borriana per prendre aigües de l’assut de les sèquies de Castelló i Almassora en moments de sequera. Les primeres notícies de la sèquia de Vila-real daten del 1272, quan en les donacions de terra concedides es nomena com a delimitació de límits (Román, 2000: 47).

Diu Doñate Sebastiá que de l’Ermita de la Verge de Gràcia, al costat del camí del qual, al Sud, queden restes d’una vil·la romana, part d’un túnel que arriba fins a la població de Vila-real, tradició no comprovada, però que pel que sembla fa referència a una canalització subterrània no localitzada; el segon ramal que parteix de la citada bifurcació es dirigeix cap al Sud i presenta també alguns trams de la seva llera excavats a la roca i subterranis, podent seguir-se el seu traçat fins a les restes d’un aqüeducte, que conserva en part les cimentacions, pel qual la sèquia salvava la llera del Riu Sec; les altres restes d’aqüeductes per salvar forts desnivells es veuen al Pont de la Bruixa sobre el barranc dels Espasers i als Arquets sobre el barranc de Ràtils (Doñate, 1972).

La historiografia local, en línies generals, l’ha adscrit culturalment a l’època romana, cronologia d’altra banda poc probable i difícil de demostrar. Segons José María Doñate correspon a un tram de la sèquia del Diable i com aquesta caldria ubicar-los als segles I i II dC.

Segons Doñate durant el segle XIV era conegut com “Els Archs” i donava nom a la partida on està enclavat. Aquest topònim apareix documentat a l’Arxiu Municipal de Vila-real des de 1362.

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

FOTOGRAFIES

CARTOGRAFÍA

Descarregar mapa